Quin és el punt en què un element esdevé un altre? Quins són els límits? Quin és el punt en què es marca la separació entre dos elements, plans o territoris?

A tocar de la frontera... No són les dues parts separades per un límit, molt semblants? La frontera modela la identitat que es va transformant, com un color degradat que comença amb un to i, no se sap quan, esdevé un altre. Quines llengües es parlen a les fronteres? Ens entenem a una banda i a una altra amb parlars que tenen d'ambdós territoris. Hi ha límits orogràfics i hi ha límits geomètrics, construïts. Hi ha límits que ens resulten difícilment superables, i d'altres, que en un moment donat, desapareixen, creant un joc entre què hauria de ser i el que acaba sent.

La pintura representa sobre una superfície bidimensional. Què passa quan la tela es plega, sobresurt, es qüestiona el seu límit... Deixa de ser pintura? Quina és la frontera? La tela que hauria de ser tensa, es destensa, cau, crea bonys i arrugues -com el paisatge que passa del pla a la muntanya, com el cos quan crea volums insospitats/suggerents/fora de límit-. L'acció pictòrica esdevé més enllà de la pinzellada, del gest: plegar, tensar, arrugar, donar volum. La recerca de la narrativa no està en allò representat sinó en la presència de la peça com aquell paisatge que emergeix davant teu, com el mapa que et mostra les corbes de nivell...

La pintura, o com es digui a partir d'ara, és un joc que desafia les coordenades de l'establert.